UNA PRODUCCIÓ DE FEMAP I FESTIVAL DE PÀSQUA DE CERVERA

​

Després dels fracassos de la Unió Ibèrica (1580-1640) i la Guerra de Restauració de la Independència (1640-1668) és en el regnat de Joan V de Portugal (1706-1750), i gràcies a l'afluència de quantitats prodigioses d'or i diamants brasilers, quan Lisboa recupera el prestigi i la urbanitat d'una metròpoli europea moderna i desenvolupada. 

​

La nova Capella Real aconsegueix una dignitat només comparable a Occident a Venècia i Roma. Joan V somia amb les esplendors de la Roma papal i està fascinat per l'ostentació del cerimonial litúrgic, que utilitza per a donar suport a la seva condició de rei absolut. Està especialment interessat en la música sacra, envia a joves músics portuguesos a Roma per a estudiar amb mestres italians i acull a grans músics, compositors i intèrprets procedents d'Itàlia, que contribuiran a la italianizació de la cort portuguesa. 

​

La grandiositat del Patriarcal de Lisboa i la magnanimitat de Joan V van més enllà de les fronteres i els homenatges i les ofrenes no venen només d'Itàlia. En 1740, Francesc Valls, que havia estat mestre de capella de la Catedral de Barcelona i era el teòric hispànic més conegut del segle XVIII, va dedicar la seva última composició al monarca portuguès: la Missa Regalis. És una obra luxosa, a cinc veus amb baix continu, escrita en l'estil seriós però grandiós associat amb la "nova Roma d'Occident" i ofereix una eclèctica mescla d'estil antic amb estil concertant, la familiarització del qual amb les tradicions del Patriarcal de Lisboa indueixen a pensar en una possible estada de Valls a la capital portuguesa. 

​

La Missa Regalis recrea la magnificència del so i l'esplendor àulica del segle XVIII de la Capella Reial i Patriarcal de Lisboa. Per a gaudir d'aquesta obra en un context musical adequat, s'ha recreat el variat i contrastat alineament litúrgic de la festa de Santa Isabel de Portugal (nascuda Infanta d'Aragó i filla del Comte de Barcelona Pere III) a partir de l'obra de dos dels més il·lustres compositors de la cort portuguesa, els italians Giovanni Giorgi i Antonio Tedeschi, així com el cant pla d'aquesta festivitat.