"Música silenciada"
Obres de Manuel Oltra i Louise Farrenc
ENNÈAGON ENSEMBLE
PROGRAMA DE CONCERT
Dichterliebe
Robert Schumann (1810-1856)
1. Im wunderschönen Monat Mai
2. Aus meinen Tränen sprießen
3. Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne
4. Wenn ich in deine Augen seh
5. Ich will meine Seele tauchen
6. Im Rhein, im heiligen Strome
7. Ich grolle nicht
8. Und wüßten’s die Blumen, die kleinen
9. Das ist ein Flöten und Geigen
10. Hör’ ich das Liedchen klingen
11. Ein Jüngling liebt ein Mädchen
12. Am leuchtenden Sommermorgen
13. Ich hab’ im Traum geweinet
14. Allnächtlich im Traume
15. Aus alten Märchen winkt es
16. Die alten, bösen Lieder
pausa 15 minuts
Dichterliebe
Albert Guinovart (1962)
1. Im wunderschönen Monat Mai
2. Aus meinen Tränen sprießen
3. Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne
4. Wenn ich in deine Augen seh
5. Ich will meine Seele tauchen
6. Im Rhein, im heiligen Strome
7. Ich grolle nicht
8. Und wüßten’s die Blumen, die kleinen
9. Das ist ein Flöten und Geigen
10. Hör’ ich das Liedchen klingen
11. Ein Jüngling liebt ein Mädchen
12. Am leuchtenden Sommermorgen
13. Ich hab’ im Traum geweinet
14. Allnächtlich im Traume
15. Aus alten Märchen winkt es
16. Die alten, bösen Lieder
NOTES AL PROGRAMA
MÚSICA SILENCIADA
Música que no sempre s'ha pogut lluir com realment mereix, unes obres que van molt lligades a una època i a un context històric en el qual es van compondre. Tant L. Farrenc com M. Oltra van estar coartats per un moment històric on la repressió, tant masclista, en el cas de Farrenc, com feixista en el cas d'Oltra, eren el pa de cada dia. Per tant, en aquest programa volem tornar a donar veu a una compositora i a un compositor que van estar silenciats durant una època de la seva vida. Aquestes dues obres, exemplifiquen la idiosincràcia d'aquesta formació poc usual on hi són presents una rica gamma de colors, textures i contrastos. Aquest caràcter defineix Ennèagon i per això creiem necessari compartir amb el públic aquestes dues obres que ho representen de forma magistral reunides en un mateix concert.
Manuel Oltra i Ferrer (1922 - 2015) nasqué a València, però ja des de molt jove la seva família s’establí a Barcelona. Començà els estudis musicals als 14 anys amb el mestre Josep Font Sabaté, estudiant intensament malgrat les dificultats pròpies de la Guerra Civil. La incorporació a l'exèrcit, al 1943, l'obligà a traslladar-se a Ceuta, on molt aviat aconseguí una plaça de professor al Conservatori Hispà-Marroquí de Tetuan. Tres anys més tard tornà a Barcelona, començant la seva activitat plenament musical com a pianista, director i compositor. Al 1957 cursa els estudis oficials en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i de manera immediata entrà a formar part com a professor ajudant i, posteriorment, ja com a catedràtic d'Harmonia, Contrapunt i Formes Musicals, fou nomenat subdirector del Centre (del 1973 al 1981). Paral·lelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques, on aprofità per ampliar la seva producció musical, una producció extensa i variada. Escriví composicions per agrupacions de cambra de diversos formats, obres simfòniques, obres per a cor a cappella o amb acompanyament instrumental, cantates infantils, obres per a cobla —entre les quals cal destacar la singular Rapsòdia per a Piano i Cobla (1953) per ser la primera obra per a aquesta formació instrumental—. L'harmonització de cançons i ballets tradicionals formen també un corpus notable de la seva obra, d'entre les quals destaca Bestiari (1957), basat en el poemari homònim de Pere Quart. Les seves obres més concertístiques, tanmateix, són d’un llenguatge d’acusat academicisme. L'any 1994 li va ser atorgat el Premi Nacional de Música en l'apartat de Composició i el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en l'apartat de Música, per la Generalitat de Catalunya. Al 2010, a l'edat de 88 anys li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Què millor que celebrar el centenari del seu naixement amb Doble 5 Suite? Una obra composta al 1962 per a quintet de vent i quintet de corda (d'on prové el seu nom) que va ser posteriorment arreglada per a quintet de vent i orquestra de corda. L'obra és va estrenar en 1974 en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Està composta, jugant amb el cinc, en cinc moviments de forma circular amb danses que obren i tanquen l'obra.
Louise Farrenc (1804-1875), anomenada realment Jeanne-Louise Dumont, va néixer a París abraçada per una família altament artística, família d' escultors de gran èxit, com també havien estat els seus predecessors. Guardonada dues vegades amb el Prix Chartier per l'Académie des Beaux-Arts, el 1861 i el 1869, va ser una figura imprescindible i una gran referent en l'educació, en la publicació de partitures, en composició i en interpretació pianísitica a tot el país. Als 15 anys va començar a prendre classes de composició, aparentment de forma no oficial, amb el professor de composició al Conservatori de París, Anton Reicha (1770–1836), però en casar-se amb el seu company d’estudis, el flautista Aristide Farrenc, dos anys més tard, va deixar els seus estudis per viatjar per França fent concerts com a duet artístic. Cansat d'aquest ritme tant frenètic, van fundar posteriorment una editorial Éditions Farrenc, la qual es va convertir en una de les editorials de música més conegudes de França. Van produir 23 volums de música per a piano i clavicèmbal que abastaven un ampli abast cronològic, titulat "Le Trésor des pianistes". També, va publicar un important llibre sobre la interpretació de la música antiga. Posteriorment va reprendre els seus estudis amb A. Reicha i va començar a fer gires com a virtuosa pianista de concerts. L'any 1842 va ser nomenada professora de piano al Conservatori de París, càrrec que va ocupar fins al 1873, dos anys abans de la seva mort.
Encara queda molt per descobrir sobre la seva vida i la seva música, i afortumadament, en els darrers anys les seves composicions han tornat a ser reconegudes i interpretades. Aquest Nonet, op. 38, per instruments de vent i cordes, li va donar tal reconeixement, que va poder exigir al Conservatori de París que li pagués el mateix que els seus col·legues masculins, un fet inconcebible a l'època.
ENNÈAGON ENSEMBLE
ENNÈAGON ENSEMBLE neix l'any 2021 per iniciativa d'un conjunt de joves músics procedents de la demarcació de Tarragona formats en centres de renom i amb una dilatada experiència en orquestres i grups de cambra tant d'àmbit nacional com internacional els quals comparteixen la necessitat i les ganes de crear una formació estable que aporti un nou enfocament musical al panorama cultural de la demarcació de Tarragona. Ennèagon és, doncs, un projecte d'alt nivell artístic amb el segell identificador del territori. L’ensemble neix amb la intenció de crear una programació anual estable a les diferents sales i espais de casa nostra amb un clar objectiu: apropar la música al nostre públic aportant una visió propera, innovadora, fresca, creativa i de qualitat en cada un dels concerts programats. Tot i que el repertori amb el que s’identifica és la música de cambra de gran format, amb una estabilitat en el nonet clàssic, l’ensemble s’obre des dels seus inicis a una flexibilitat que permeti dur a terme programes variats i poc usuals i explorar combinacions dins el mateix grup.
Enneàgon es planteja, a més, com una formació oberta al territori i al nostre teixit cultural, amb la clara voluntat de col·laborar i crear vincles i lligams amb artistes de les nostres contrades de manera que esdevingui, així, un projecte ampli i interdisciplinar. La sòlida proposta que presenta l'ensemble és possible gràcies a una precisa selecció d'instrumentistes amb un perfil molt característic i singular que recava en una maduresa artística assolida a través d'una dilatada experiència orquestral, cambrística i solística. Un perfil de músic que, tot i la joventut dels seus integrants, fa que la formació es fongui en els termes de qualitat i calidesa, tot partint d'un entorn musical amb bon ambient de treball, amistat, compromís i proactivitat amb el projecte.
Els seus components s'han format en reconeguts centres com l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Conservatori Superior de Música del Liceu, Conservatorio Superior de Música de Aragón (CSMA), Conservatorio Superior de Música de Castilla y León (COSCYL), Musikene - Centro Superior de Música del País Vasco, Royal Conservatory of Antwerp, HfM Detmold, Royal College of Music (RCM) de Londres o el Conservatorium Van Amsterdam (CvA), entre altres. Així mateix, gran part dels membres de l'ensemble Ennèagon, a part d'ampliar els seus estudis realitzant màsters d'interpretació, s'han format en diversos camps realitzant màsters especialitzats en música antiga, en l'àmbit de la investigació musical, en el de la gestió cultural o, en la branca de la docència i la pedagogia.
D'altra banda, han estat membres en diferents orquestres joves com ara la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), Deutsche Skandinavische Jugend Philharmonie, Nederland Jonge Orkest (NJO), Schleswig-Holstein Musik Festival (SHMF), Pacific Music Festival (PMF) o l'European Union Youth Orchestra (EUYO) i, col·laboren en orquestres professionals d'àmbit nacional i internacional com ara l'Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), l'Oquestra Camera Musicae (OCM), la GIOrquestra, l'Orquesta de la Radio Televisión Española (RTVE), l'Orquestra de Castilla y León (OSCYL), d'Extremadura (OEX), de les Illes Balears (OSIB), Ciudad de Zaragoza, Euskadiko Orkestra, Oviedo Filharmonía, Bilbao Orkestra Sinfonikoa (BOS), Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA), Con Spirito Kammerorkest, Filarmonia Toscanini, Grafenegg Festival Academy Orchestra, Camerata Nordica, Haydn Philharmonie d’Eisenstadt, Spira Mirabilis, Murtra Ensemble o Malher Chamber Orchestra (MCO), entre altres.
La música de cambra és un altre de les disciplines musicals que molts d'ells comparteixen, havent col·laborat o formant part de formacions cambrístiques com l’ensemble Locum Congregatio, Fantasia Quintet, Merian Trio, Quartet Quàrtic, Murtra Ensemble, Oreka Reed Quintet, Duo Fènix, Intercontinental Ensemble, Quintet Quatre+1, Bärhof Ensemble, Títeres Etcétera o l'Auró Quartet, entre altres. Ennèagon compta, a més, amb la col·laboració i assessorament artístic i musical de Miquel Massana, director d’orquestra i pianista format al Conservatori Superior del Liceu, a l’ESMUC i a la Universtät für Musik und darstellende Kunst de Viena. Massana ha estat convidat per dirigir formacions com l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra de Menorca o l’Orquestra Camerata XXI i actualment és director musical de l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili i director assistent de l’Orquestra jove d’Extremadura i de l’Orquestra Jove de la Generalitat Valenciana.
ELS MÚSICS
MIGUEL ÁNGEL CASTILLO
VIOLÍ
Miguel Castillo, ha estudiat al Conservatori de Música Simón Bolívar i ha estat integrant de l'Orquestra Simfònica juvenil de Caracas al costat de la qual va realitzar diverses gires per Àsia, Europa i Estats Units. Posteriorment ha estat Concertino de l'Orquestra Simfònica de Caracas a Veneçuela. Ha col·laborat amb orquestres internacionals com l'Orquestra Petites Petjades, l'Orquestra del Teatre Carlo Felice de Gènova, l'Orquestra Metropolitana de Barcelona. També ha assistit a Cursos i Festivals com el Nervi Ballet Festival 2021 o el Festival Chamber Orchestra of Europe. Un músic de cambra molt actiu que treballa actualment amb el Nott Quartet o amb l'Àgape String quartet. Actualment està cursant el Grau Superior a l'Escola Superior de Música de Catalunya amb Helena Satué, exerceix com a Concertino Associat de la Camerata Internacional de Barcelona i és integrant de l'Orquestra Franz Schubert Filharmonia.
LAURA GENÉ
VIOLÍ
Realitzà els estudis de violí als conservatoris de Vila-seca i del Liceu a Barcelona, cursant postgraus a l’Escola Superior de Música de Catalunya i a la Jacobs School of Music (Universitat de Bloomington, Indiana, EUA) on fou becada per la mateixa universitat i per la Lenore Hatfield Foundation. Ha estat convidada fins l'actualitat a participar en orquestres com l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’orquestra de l’òpera del Gran Teatre del Liceu, l’orquestra Camerata XXI- Ciutat de Reus o la Franz Schubert Filharmonia. És també llicenciada en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha obtingut el Diploma d’Estudis Avançats. Publica periòdicament articles com a col·laboradora a la revista de pensament musical en xarxa Sonograma. Ha cursat també els estudis d' improvisació i creativitat en la pedagogia de l’instrument impartits per el Instituto de Educación Musical (IEM), fundat i dirigit per Emilio Molina, combinant l' activitat interpretativa amb la docència. És professora de violí a l'Estudi Musical 143 de Barcelona i al conservatori professional de música de Badalona.
ELENA MARTÍNEZ
VIOLA
Nascuda a Tarragona, realitza la seva formació al Conservatori Professional de Música de Vila-seca i, posteriorment, en acabar els estudis superiors d'interpretació al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb el professor Paul Cortese, decideix embarcar-se en diferents projectes artístics com l'Auró Quartet (quartet de música de cambra que ja no està actiu) i el Fantasia Quintet, projectes amb els quals treballen i descobreixen el món de la música de cambra, en el vessant clàssic en el cas de l'Auró i també en un vessant més modern en el cas del Fantasia. Li va sorgir l'oportunitat de formar part de Camera Musicae (OCM), una orquestra que ha crescut molt en els darrers anys i amb la que ha après moltíssim, tant dels grans directors que la dirigeixen com dels solistes i companys que la formen. Per igual, ha tingut el plaer de participar diverses vegades amb la GIOrquestra i amb l'Orquestra Camerata XXI. Va descobrir també el món de la docència, on va poder adonar-se'n que el món de l'ensenyança és un camp que li entusiasma i li resulta molt gratificant. Transmetre als més petits tot el que ha après i viscut, t'obre un món en el qual moltes vegades un mateix pot aprendre mútuament.
ANNA CRISTINA GRAU
CONTRABAIX
Neix a Reus, on comença els seus estudis musicals als vuit anys a l’Escola i Conservatori de Música de la mateixa ciutat. Rep el Premi Extraordinari de contrabaix i segueix la seva formació a Salamanca, al Conservatorio Superior de Música de Castilla y León (COSCYL) amb els professors Joaquín Clemente i Antonio Romero. Forma part de diverses orquestres joves com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC i JONC Alevins), la Jove Orquestra InterComarcal (JOIC) o la Orquesta Joven de Extremadura (OJEX). Ha rebut classes magistrals de contrabaixistes com Thomas Martin, Alberto Bocini, Thierry Barbe, Bernard Salles, Toni Garcia, Luis Cabrera, entre altres. Després de realitzar un Máster en l'especialitat d'orquestra, es desplaça a Amposta on és actualment professora de contrabaix i música de cambra a la Societat Musical de la Lira Ampostina. Alhora, ha col·laborat amb diverses orquestres professionals com la Orquesta Sinfónica de Castilla y León (OSCYL) o la Oviedo Filarmonía, on ha treballat amb directors com Andrew Gourlay, Vasily Petrenko, Lucas Macías, Roberto González-Monjas o Christian Lindberg. Habitualment treballa amb produccions de Murtra Ensemble i Títeres Etcétera i amb agrupacions cambrístiques com Bärhof Ensemble. Com ha solista, ha rebut el Segon Premi al 8è Concurs de Solistes de la Jove Orquestra InterComarcal.
NICO COBO
VIOLONCEL
Va iniciar els seus estudis de violoncel als 7 anys a l’Escola Municipal de Música de Tarragona, la seva ciutat natal, i continua al Conservatori de la Diputació de Tarragona amb el professor Rodolfo Zanni, on va rebre el Premi Extraordinari de violoncel. Al 2007 va ser acceptat a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb el professor Cristoforo Pestalozzi i posteriorment va ser admès al programa de Màster al Conservatorium van Amsterdam (CvA) amb el professor Dimitry Ferschtman. Ha sigut membre de vàries formacions cambrístiques com el Merian Trio, el Quartet Quàrtic, Intercontinental Ensemble i Duo Fènix, actuant en sales d’arreu
d’Holanda i Catalunya. Com a solista ha actuat amb orquestres com l’Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona, l’Orquestra de Cambra de Virtèlia, l’Orquestra de Cambra de Tarragona, l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili i la Jove Orquestra InterComarcal (JOIC). Ha estat seleccionat en orquestres i festivals internacionals reconeguts com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), Nederland Jonge Orkest (NJO), Schleswig-Holstein Musik Festival (SHMF) i Pacific Music Festival (PMF), tocant en grans sales arreu d’Espanya, Suïssa, França, Alemanya, Holanda, Dinamarca, Emirats Àrabs i Japó. Actualment és membre de l’Orquestra Camera Musicae (OCM) i col.labora amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i l’Orquesta Radio Televisión Española (RTVE).
CÈLIA SALAS
FLAUTA
Nascuda a Reus l'any 1995, inicia els seus estudis amb la professora Nèlia Sanxís l'Escola i Conservatori de Música de Reus rebent el Premi Extraordinari de flauta. Continua la seva formació al Conservatorio Superior de Música de Aragón (CSMA) amb els professors Fernando Gómez, Antonio Núez y André Cebrián. També ha ampliat els seus coneixements interpretatius amb professors com Emily Beynon, Andrea Oliva, Davide Formisano, Ulrich Biersack, Chiara Tonelli, Júlia Gállego, Salvador Martínez, Vicens Prats, Christian Farroni, Magdalena Martínez, Paco Varoch i Aldo Baerten, entre altres. Forma part de diverses joves orquestres com la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC i JONC Alevins), la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG) i participa com academista a la Mahler Chamber Orchestra (MCO). Ha tocat a sales com la Pau Casals i la Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, la Sala Mozart de Saragossa, a la Philharmonie de Colònia, a la Konzerthaus de Dortmund, a la Philharmonie d’Essen, al Teatre Arriaga de Bilbao, al Teatre Principal de Vitoria i a l’Auditori de Girona, entre altres. Continuant amb els estudis, cursa el Máster a l’Hochschule für Musik Detmold amb el professor János Bálint mentre col·labora amb la Detmolder Kammerorchester. A nivell cambrístic, ha col·laborat amb Murtra Ensemble i és membre fundadora de Bärhof Ensemble.