HOMENATGE ALS GRANS
BRAHMS, BEETHOVEN I CASALS
DANIEL RUIZ, piano / ORIOL ESTIVILL, clarinet / ROGER MORELLÓ, violoncel
NOTES AL PROGRAMA
Masks (Màscares), ELISENDA FÀBREGAS
I. Incantation and consummation (Encantació i consumació)
II. Michiveous (Esperits entremaliats)
Aquesta obra va ser encarregada pel "Ionsound project ensemble" per a la temporada de
concerts del 2019 i el projecte d'enregistrament d'un CD.
El títol "Màscares" suggereix diverses capes de significat de la música: he utilitzat procediments de devolució motiva del període clàssic sobre motius rítmics i melòdics extrets o inspirats en el Trio de Bethoveen, però he vestit les noves melodies amb harmonies i ritmes que recorden la música espanyola.
En el primer moviment de Màscares, començo el primer i el segon tema amb el motiu melòdic inicial de mig pas del primer moviment del primer moviment de Beethoven, així com el disseny ascendent de tres notes.
La connexió motívica amb Beethoven és molt subtil en el primer moviment. No obstant això, en el segon moviment de Màscares, vaig agafar gairebé tot el motiu rítmic del començament del tema Tercer moviment del del Trio de Beethoven. A més, vaig variar el tema, encara que no vais fer-ho amb variacions estrictes com en el Trio de Beethoven.
L’esperit del segon moviment també és lleuger i optimista, igual que el de Beethoven.
Aquesta és una nova versió (2021) de Màscares i, mirant amb retrospectiva, aquest treball i el seu títol anticipava la pandèmia Covid-19 i l’ús de màscares quirúrgiques. La versió original d’aquesta peça es va acabar a finals de setembre de 2019.
Elisenda Fábregas
Trio Op. 114 en La menor, J. BRAHMS
I. Allegro
II. Adagio
III. Andantino gracioso
IV. Allegro
El trio Op. 114 per a clarinet, violoncel i piano en la menor de Johannes Brahms va ser compost en 1891. Després d'una primera interpretació de l'trio a la casa pairal de Meiningen per a un cercle d'amics, Brahms, Richard Mühlfeld i Robert Hausmann van interpretar el trio durant una de les "tardes de concerts" organitzades pel quartet Joachim a Berlín el 1892.
El trio és la primera de les quatre obres de cambra que dedica a el clarinet, en què el compositor "redueix les dimensions però incrementa la densitat del que vol dir" .1 Aquestes quatre composicions amb clarinet marquen una nova concepció de l'instrument i seva funció en la música de cambra.
Brahms pensava retirar-se a principis de 1890 amb la publicació de la versió revisada trio Op. 8, però durant la seva estada a Bad Ischl en 1891, va conèixer a el gran clarinetista de l'orquestra de la cort de Meiningen Richard Mühlfeld, el domini del seu clarinet Ottensteiner i so propi li va fer a Brahms abandonar la idea de deixar la composició. Marcat per aquesta trobada, va compondre el trio amb clarinet op. 114, el quintet amb clarinet op. 115 i les dues sonates per a clarinet op. 120.
Casals Suite, MARC MIGÓ
I. Prelude
II. Lament
III. Intermezzo
IV. Els ocells cantant
V. Postlude
Quan el festival Pablo Casals em va encarregar aquesta peça per a la seva edició del 70è aniversari el 2020, de seguida vaig pensar a escriure un homenatge musical a la figura de Casals. Per aquest motiu, el violoncel és l’instrument principal del trio, essent el que té un paper central en el desplegament de la "Suite". Vaig decidir que aquesta obra giraria al voltant de dos fragments musicals que eren especialment estimats per Casals. El primer és el preludi de la primera Suite per a violoncel de Bach, possiblement el moviment més conegut del corpus de Bach per a aquest instrument. El segon correspon a la melodia del '"Cant dels ocells", una cançó popular catalana que va assolir la condició de símbol nacional gràcies a la dedicada interpretació de Casals. Aquests dos fragments emmarquen tota la suite, ja que el primer moviment -preludi- conté la referència evident a Bach, mentre que el cinquè moviment -postludi- consisteix en un diàleg entre el violoncel que interpreta la cançó catalana i les crides d’ocells llunyans evocats pel piano i pel clarinet.
El moviment II -Lament-, III -intermezzo- i IV -Els ocells cantant- fan al·lusions al mateix material d’una manera més velada, tot presentant ambients molt contrastats. El Lament mostra llargues línies elígiques del violoncel i el clarinet, que culminen amb un passatge catàrtic emfatitzat pel piano. L'intermezzo comença amb la introducció del piano que condueix a una interacció més lleugera i lúdica entre tots els instruments. Finalment, "Els ocells cantants" fa referència a la cançó "El cant dels ocells". Es tracta d’un scherzo amb tres fantàstiques aus que apareixen successivament al llarg dels moviments, com si l’oient les trobés durant un passeig pel bosc.
Marc Migó
PROGRAMA DE CONCERT
MASKS (Màscares)
ELISENDA FÀBREGAS
I. Incantation and consummation (Encantació i consumació)
II. Michiveous (Esperits entremaliats)
TRIO Op. 114 en La menor
JOHANNES BRAHMS
I. Allegro
II. Adagio
III. Andantino gracioso
IV. Allegro
CASALS SUITE
MARC MIGÓ
I. Prelude
II. Lament
III. Intermezzo
IV. Els ocells cantant
V. Postlude
ELS MÚSICS
DANIEL RUIZ
PIANO
Pianista natural de La Canonja (Tarragona, Catalunya), Daniel Ruiz Hurtado, ha estudiat a Barcelona a l' “Escola Superior de Música de Catalunya" sota la direcció de Pierre Réach . La seva musicalitat i el seu espontani enfocament a l'hora de tocar el piano l’han portat a adquirir numerossos reconeixements.
Va ser guardonat amb un intercanvi amb la famosa escola de Moscú, Gnessin School of Music, on va poder treballar amb els professors de l’escola, a més a més, el mateix any va rebre una beca de la Fundació Anna Riera per a poder finalitzar els seus estudis a Barcelona obtenint les màximes qualificacions i premi d'Honor en la especialitat de piano, tocant en el seu recital de final de carrera tot un Opus d’estudis de Chopin. Ha tingut l’oportunitat de treballar amb grans mestres de la música como per exemple Paul Badura-Skoda, Joaquín Achúcarro, Edith Fischer, Claudio Martínez Mehner, Trio kandinsky, Harlem Quartet, Tatiana Zelikman entre d'altres.
La seva gran sensibilitat i imaginació el doten de gran talent musical i creativitat, pel que ha pogut obtenir varis reconeixements en diferents competicions arreu d'Espanya i la possibilitat de tocar el concert en Fa menor de J. S. Bach amb la Jove Orquestra Simfònica del Vallès. El seu interès en la música de Chopin li produeix gran admiració, a tal nivell que s’ha proposat tocar tota la seva música en els pròxims anys.
Al 2018 finalitza el màster d'interpretació a Londres, a la prestigiosa escola “Royal College of Music" gràcies a una beca de la pròpia escola amb la professora Sofya Gulyak i el professor Ashley Wass.
ORIOL ESTIVILL
CLARINET
Nascut a Reus l'any 1993, comença els seus estudis amb el professor Javier Bofarull, de Conservatori de Música de Reus, on va rebre el primer premi especial, per unanimitat, en el seu últim any. Continua els seus estudis al CSMA amb Ona Cardona i Francisco Antonio García. Més tard, es trasllada a Anvers, Bèlgica, per estudiar un màster en interpretació solista amb Annelien Van Wauwe, solista internacional.
Ha rebut consell de Andreas Sundén, Laura Ruiz, Wenzel Fuchs, Yehuda Gilad, Francesc Navarro, Josep Fuster, Venancio Rius, Vicente Alberola, Carlos García, Nele Delafonteyne, Javi Martínez , Larry Passin, Pedro Rubio, Joan Enric Lluna, Thorsten Johanns, Darío Mariño, Tim Lines, Cristo Barrios, Eduardo Raimundo, Maximiliano Martín. També interpretació històrica amb professors com Lorenzo Coppola, Ernst Shlader o Nicola Boud. Classes de música de cambra de Cuarteto Quiroga, Álvaro Octavio, Manuel Angulo, membres de Natalia Ensemble, Ravzan Popovici, Francis Pollet, entre d'altres.
Ha ofert recitals a Saragossa, a Vila-seca, a la Lira Ampostina, a la "Bluawe Zaal" de l'auditori "De Singel" (Bèlgica), al Centre d'Arts i espectacles de Figueira da Foz (Portugal), a Reus, a Segòvia, a Baza, entre d'altres.
Ha tocat a l'Auditori de Barcelona, l'Auditori "De Singel" (Bèlgica), a la sala principal de la Filharmònica de Berlín, a la Sala Mozart de l'auditori de Saragossa, a la "Ekeren Muziek Academy" (Anvers), a l'Auditori de la Casa da Música (Portugal), a l'auditori Josep Carerras ubicat a Vila-seca, a l'auditori Winterthur de Barcelona, al festival" Musika Musika "celebrat al Palau Euskalduna, a la sala principal de Zeist op-den-berg (Bèlgica), a l'auditori Baluarte a Pamplona, entre d'altres.
Ha col·laborat amb orquestres com la JONC ), l'Orquestra Simfònica de Saragossa, Harmonie Von Peer, "Unicef", "Arts Symphony", la JOIC o la "Con Spirito Kammerorkest".
ROGER MORELLÓ
VIOLONCEL
Roger Morelló Ros (Reus, 1993*) és aclamat per la seva “expressivitat, domini de les dinàmiques ... i molt de caràcter”.
Actua regularment en nombrosos països i en importants sales com el Palau de la Música Catalana, la Filharmònica de Berlín, l’Auditori Pau Casals o la Casa Milà d’on n’ha sigut Artista Resident 18/19.
Roger ha obtingut 17 premis en concursos nacionals i internacionals, ha estat convidat en molts festivals (Verbier Festival, Rheinhessen Musikfestival, Euregio Musikfestival...), i ha tocat amb renombrats artistes com Damian Martínez, Maria Kliegel, diversos professors de les universitats de música de Berlin, Viena, Weimar i amb membres del Michelangelo String Quartet i Artemis Quartett.
Estudia amb David Blay a Vila-seca, amb Damian Martínez a Musikene, i després es trasllada a Alemanya per estudiar un Master i un Diploma de Solista amb Maria Kliegel a la Universitat de Música de Colònia, finalitzant amb matrícula d’honor i recolzat per la Deutschslandstipendium i la Beca Güell.
Roger és Membre d’Honor de Une Clé de Sol pour une Étoile, una organització que treballa en pro de nens desafavorits mitjançant la música, i també és membre de la Fundació Yehudi Menuhin, que inclou dur a terme concerts socials. Ha estat guanyador d’una beca Humboldt i becari del DörkenStiftung. A més, és retransmès sovint per Catalunya Música, per a la Ràdio Nacional d’Espanya i per a la BBC.
