IMG_3080_edited.jpg
 

EL SEGLE XX PER FLAUTA I PIANO
Schnittke / Hindemith / Reinecke / Bartók

ALEX ALGUACIL, piano / CHRISTIAN FARRONI, flauta travessera

 

PROGRAMA DE CONCERT
Concert Pedagògic

SUITE EN ESTIL ANTIC

Alfred Schnittke (1934-1998)

DANSES FOLKLÒRIQUES ROMANESES (1915)

I. Pastorale
II. Ballet
III. Minuet
IV. Fuga
V. Pantomime

 

 

I. Heiter bewegt
II. Sehr langsam
III. Sehr lebhaft - Marsch


 


 

I. Allegro
II. INtermezzo
III. Andante tranquillo
IV. Finale: Agitato ed appasionato, quasi Presto

 

 

Joc cu bâtǎ. Allegro moderato
Brâul. Allegro
Pê-loc. Andante
Buciumeana. Moderato

Poargǎ româneascǎ. Allegro

Mǎrunţel. Allegro

Béla Bartók (1881-1945)

SONATA PER A FLAUTA I PIANO (1936)

Paul Hindemith (1895-1963)

Carl Reinecke (1824-1910)

SONATA PER A FLAUTA I PIANO “UNDINE”

 

NOTES AL PROGRAMA

EL SEGLE XX PER A FLAUTA I PIANO

Schnittke, Bartók, Hindemith, Prokofiev: quatre compositors del segle XX, quatre estètiques, tres nacionalitats, dos transcripciones i dues obres originals. Per la nostra proposta ens endinsem en el laberint del so modern del segle XX.

La força dels nacionalismes, les reaccions a l’expressió romàntica, la lluita contra les idees polítiques extremistes, el re-descobriment de la música popular i la indiferència del gran públic envers els estereotips de la música clàssica, van impulsar gairebé de forma violenta noves formes de creativitat i de investigació acústica i instrumental.

En la gran diversificació estètica i programàtica del s. XX, la flauta torna a ser un dels instruments protagonistes per la ductilitat del seu so i les possibilitats d’expansió de les seves tècniques interpretatives.

Alfred Schnittke (1934-1998) va ser considerar el mestre del poliestilisme a través del qual denunciava la decadència de la societat i la música modernes. En la Suite en estil antic (1972), original per a violí i piano però amb uns resultats bellíssims per a flauta, ofereix melodies de la seva pròpia creació procedents de bandes sonores de pel·lícules, fent servir l’estil barroc amb l’objectiu d’atraure un públic més senzill i despreocupat.

El compositor húngarès Béla Bartók (1881-1945) va destacar, entre d’altres aspectes, com a investigador de la música folklòrica de l’Europa oriental i fundador de l’etnomusicologia. Les Danses populars rumanes, composades originalment per a piano el 1915, és un conjunt de sis peces curtes basades en melodies de Transilvania, originalment tocades al violí o la flauta.

Al igual que Bartók, l’alemany Paul Hindemith (1895-1963) va emigrar als Estats Units per la repressió Nazi prèvia a la segona guerra mundial. A la sonata per a flauta i piano (1936), estrenada a Washington, rebutja l’expressió romàntica i es centra en la creació de la seva música objectiva, a través del desenvolupament motívic, la polifonia de línies musicalment independents i l’ús d’elements familiars de la música popular o de l’època clàssica.

La Sonata No. 2 en re major per a flauta i piano, op. 94 de Sergei Prokofiev (1891-1953). conté una sonoritat clàssica, clara i transparent, alternant temes lírics, ballables o imaginatius, però també vigorosos, amb vols de fantasia i humor, característiques pròpies de l’estil del seu compositor.

 
IMG_3047_edited_edited.jpg
 

ELS MÚSICS

ALEX ALGUACIL

PIANO

Descrit recentment per la crítica com un “pianista que entra en la seva maduresa interpretativa” -Scherzo- Alex Alguacil és elogiat com “un pianista sensible, amb un fi sentit musical” -El País- i com un “músic intel·ligent, amb fusta de qualitat i projecció assegurada en el mon pianístic del nostre país” -La Vanguardia-. Músic d’una considerable trajectòria internacional, les seves actuacions l’han portat a escenaris importants de Nord- Amèrica i Japó.

A Espanya és convidat regularment a Auditoris i festivals; ha actuat a Torroella de Montgrí, Otoño Musical Soriano, Festival Internacional de Sitges, Nits de Clàssica de Girona, o Estío Musical Burgalés, entre d’altres, i ha estat solista amb orquestres com la Orquesta Sinfónica de Castilla y León o la Orquestra Simfònica de Barcelona, entre d’altres.

A Barcelona va debutar al Palau de la Música Catalana Catalana el 2003 amb el Primer Concert per a piano i orquestra de D. Shostakovich amb la Orquestra Simfònica del Vallés. El 2006 va ser convidat a oferir el primer recital a la recentment estrenada sala de l’Auditori de Barcelona i el Maig de l’any següent debutava en un concert de temporada amb la Orquestra Simfònica de Barcelona interpretant el Concert per a piano i orquestra No. 3 de Sergei Prokofiev.

Als Estats Units Alex Alguacil va debutar al Carnegie Hall de Nova York el 2008, on el seu recital va ser aclamat per la crítica, portant la seva carrera a actuar a altres sales importants de la ciutat, com el Cami Hall o el Merkin Hall del Lincoln Center i àmpliament per la resta del país, convidat per orquestres com la Bergen convidat Philarmonic Orchestra o la Vancouver Symphony Orchestra, a ciutats com Chicago, Philadelphia o Portland.

Alex Alguacil es va graduar al Conservatori Superior de música de Barcelona el 2002 i posteriorment es va traslladar a la Manhattan School of Music de Nova York, on residiria fins el 2012. Allà va estudiar amb els pianistes Donn-Alexandre Feder i Miyoko Nakaya Lotto, alumnes del reconegut pedagog rus Sasha Gorodnitzki (alumne de Josef Lhévinne), amb els quals tindria ocasió d’aprofundir en el repertori de compositors russos.

En la seva tasca docent, Alex Alguacil ha estat convidat per universitats estrangeres a oferir Masterclasses als seus centres, com el Columbia College de Chicago i el Tokyo College of Music de Japó, i és regularment convidat per conservatoris arreu de Catalunya i Espanya. Alex Alguacil és actualment professor de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

CHRISTIAN FARRONI

FLAUTA TRAVESSERA

Christian Farroni és membre de l’OBC des de 2002 i professor al Conservatori del Liceu des de 2008.
 

Nascut a Itàlia el 1978, s'ha format al Conservatoris Superiors de Ginebra i Paris amb els mestres M. Larrieu i P.Y. Artaud. Posteriorment s'ha perfeccionat a la Musikhochschule de Karlsruhe (Alemanya) amb la professora Renate Greiss-Armin.

Ha rebut importants premis en els

concursos internacionals de Kobe (Japó), Cremona (Itàlia), Primavera de Praga (Txèquia) i al Maria Canals de

Ha col·laborat amb les Orquestres de Paris, de Bilbao, la Royal Scottish i la Filharmònica de Bergen sota la direcció, entre altres, de P. Boulez, C. Eschenbach, I. Krivine, M. Perahia, M. Rostropovich, V. Gergiev.

 

És convidat regularment com a docent en els cursos internacionals de Cervera i Astorga (Lleó), en les trobades de la JONC i al Màster de Flauta de la Universitat Internacional d'Andalusia.
 

Ha actuat en diferents formacions de cambra per a Joventuts Musicals de Catalunya, Juventudes musicales de España, la Sgae, la ACC, el cicle de cambra de l’Auditori de Barcelona, el Festival Mas i Mas i, a Madrid, per el CNDM y la Fundación Canal.