top of page
IMG_3080_edited.jpg
PROGRAMA MA NAISA DUO copy: Imagen

EL SEGLE XX PER FLAUTA I PIANO
Schnittke / Hindemith / Reinecke / Bartók

ALEX ALGUACIL, piano / CHRISTIAN FARRONI, flauta travessera

PROGRAMA MA NAISA DUO copy: Texto

PROGRAMA DE CONCERT
Concert Pedagògic

SUITE EN ESTIL ANTIC

Alfred Schnittke (1934-1998)

DANSES FOLKLÒRIQUES ROMANESES (1915)

I. Pastorale
II. Ballet
III. Minuet
IV. Fuga
V. Pantomime

 

 

​

​

I. Heiter bewegt
II. Sehr langsam
III. Sehr lebhaft - Marsch

​
 

​
 

I. Allegro
II. INtermezzo
III. Andante tranquillo
IV. Finale: Agitato ed appasionato, quasi Presto

 

 

​

​

Joc cu bâtǎ. Allegro moderato
Brâul. Allegro
Pê-loc. Andante
Buciumeana. Moderato

Poargǎ româneascǎ. Allegro

Mǎrunţel. Allegro

Béla Bartók (1881-1945)

SONATA PER A FLAUTA I PIANO (1936)

Paul Hindemith (1895-1963)

Carl Reinecke (1824-1910)

SONATA PER A FLAUTA I PIANO “UNDINE”

HOMENATGE ALS GRANS - PROGRAMA

NOTES AL PROGRAMA

EL SEGLE XX PER A FLAUTA I PIANO

​

Schnittke, Bartók, Hindemith, Prokofiev: quatre compositors del segle XX, quatre estètiques, tres nacionalitats, dos transcripciones i dues obres originals. Per la nostra proposta ens endinsem en el laberint del so modern del segle XX.

​

La força dels nacionalismes, les reaccions a l’expressió romàntica, la lluita contra les idees polítiques extremistes, el re-descobriment de la música popular i la indiferència del gran públic envers els estereotips de la música clàssica, van impulsar gairebé de forma violenta noves formes de creativitat i de investigació acústica i instrumental.

​

En la gran diversificació estètica i programàtica del s. XX, la flauta torna a ser un dels instruments protagonistes per la ductilitat del seu so i les possibilitats d’expansió de les seves tècniques interpretatives.

​

Alfred Schnittke (1934-1998) va ser considerar el mestre del poliestilisme a través del qual denunciava la decadència de la societat i la música modernes. En la Suite en estil antic (1972), original per a violí i piano però amb uns resultats bellíssims per a flauta, ofereix melodies de la seva pròpia creació procedents de bandes sonores de pel·lícules, fent servir l’estil barroc amb l’objectiu d’atraure un públic més senzill i despreocupat.

​

El compositor húngarès Béla Bartók (1881-1945) va destacar, entre d’altres aspectes, com a investigador de la música folklòrica de l’Europa oriental i fundador de l’etnomusicologia. Les Danses populars rumanes, composades originalment per a piano el 1915, és un conjunt de sis peces curtes basades en melodies de Transilvania, originalment tocades al violí o la flauta.

​

Al igual que Bartók, l’alemany Paul Hindemith (1895-1963) va emigrar als Estats Units per la repressió Nazi prèvia a la segona guerra mundial. A la sonata per a flauta i piano (1936), estrenada a Washington, rebutja l’expressió romàntica i es centra en la creació de la seva música objectiva, a través del desenvolupament motívic, la polifonia de línies musicalment independents i l’ús d’elements familiars de la música popular o de l’època clàssica.

​

La Sonata No. 2 en re major per a flauta i piano, op. 94 de Sergei Prokofiev (1891-1953). conté una sonoritat clàssica, clara i transparent, alternant temes lírics, ballables o imaginatius, però també vigorosos, amb vols de fantasia i humor, característiques pròpies de l’estil del seu compositor.

​

HOMENATGE ALS GANS - NOTES AL PROGRAMA
IMG_3047_edited_edited.jpg
HOMEATGE ALS GRANS - BIOGRAFIES

ELS MÚSICS

ALEX ALGUACIL

PIANO

Descrit recentment per la crítica com un “pianista que entra en la seva maduresa interpretativa” -Scherzo- Alex Alguacil és elogiat com “un pianista sensible, amb un fi sentit musical” -El País- i com un “músic intel·ligent, amb fusta de qualitat i projecció assegurada en el mon pianístic del nostre país” -La Vanguardia-. Músic d’una considerable trajectòria internacional, les seves actuacions l’han portat a escenaris importants de Nord- Amèrica i Japó.

​

A Espanya és convidat regularment a Auditoris i festivals; ha actuat a Torroella de Montgrí, Otoño Musical Soriano, Festival Internacional de Sitges, Nits de Clàssica de Girona, o Estío Musical Burgalés, entre d’altres, i ha estat solista amb orquestres com la Orquesta Sinfónica de Castilla y León o la Orquestra Simfònica de Barcelona, entre d’altres.

​

A Barcelona va debutar al Palau de la Música Catalana Catalana el 2003 amb el Primer Concert per a piano i orquestra de D. Shostakovich amb la Orquestra Simfònica del Vallés. El 2006 va ser convidat a oferir el primer recital a la recentment estrenada sala de l’Auditori de Barcelona i el Maig de l’any següent debutava en un concert de temporada amb la Orquestra Simfònica de Barcelona interpretant el Concert per a piano i orquestra No. 3 de Sergei Prokofiev.

​

Als Estats Units Alex Alguacil va debutar al Carnegie Hall de Nova York el 2008, on el seu recital va ser aclamat per la crítica, portant la seva carrera a actuar a altres sales importants de la ciutat, com el Cami Hall o el Merkin Hall del Lincoln Center i àmpliament per la resta del país, convidat per orquestres com la Bergen convidat Philarmonic Orchestra o la Vancouver Symphony Orchestra, a ciutats com Chicago, Philadelphia o Portland.

​

Alex Alguacil es va graduar al Conservatori Superior de música de Barcelona el 2002 i posteriorment es va traslladar a la Manhattan School of Music de Nova York, on residiria fins el 2012. Allà va estudiar amb els pianistes Donn-Alexandre Feder i Miyoko Nakaya Lotto, alumnes del reconegut pedagog rus Sasha Gorodnitzki (alumne de Josef Lhévinne), amb els quals tindria ocasió d’aprofundir en el repertori de compositors russos.

​

En la seva tasca docent, Alex Alguacil ha estat convidat per universitats estrangeres a oferir Masterclasses als seus centres, com el Columbia College de Chicago i el Tokyo College of Music de Japó, i és regularment convidat per conservatoris arreu de Catalunya i Espanya. Alex Alguacil és actualment professor de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

​

CHRISTIAN FARRONI

FLAUTA TRAVESSERA

Christian Farroni és membre de l’OBC des de 2002 i professor al Conservatori del Liceu des de 2008.
 

Nascut a Itàlia el 1978, s'ha format al Conservatoris Superiors de Ginebra i Paris amb els mestres M. Larrieu i P.Y. Artaud. Posteriorment s'ha perfeccionat a la Musikhochschule de Karlsruhe (Alemanya) amb la professora Renate Greiss-Armin.

​

Ha rebut importants premis en els

concursos internacionals de Kobe (Japó), Cremona (Itàlia), Primavera de Praga (Txèquia) i al Maria Canals de

​

Ha col·laborat amb les Orquestres de Paris, de Bilbao, la Royal Scottish i la Filharmònica de Bergen sota la direcció, entre altres, de P. Boulez, C. Eschenbach, I. Krivine, M. Perahia, M. Rostropovich, V. Gergiev.

 

És convidat regularment com a docent en els cursos internacionals de Cervera i Astorga (Lleó), en les trobades de la JONC i al Màster de Flauta de la Universitat Internacional d'Andalusia.
 

Ha actuat en diferents formacions de cambra per a Joventuts Musicals de Catalunya, Juventudes musicales de España, la Sgae, la ACC, el cicle de cambra de l’Auditori de Barcelona, el Festival Mas i Mas i, a Madrid, per el CNDM y la Fundación Canal.

Alex%2520Alguacil%2520-%2520Christian%25
bottom of page