CLARA BRUNET & BOR ZULJAN
Mr. Dowland's Dream
Es fa fosc una vegada més i el cel està tenyit de porpres, roses i carmesins. Inquiet, a les profunditats de la taverna fosca, Mr. Dowland no aconsegueix agafar el son. Com a últim recurs, decideix refugiar-se en el seu fidel orfarion per intentar invocar la Nit amb una mica de música. Però aquesta no és una nit qualsevol. Mentre Dowland va tocant i els seus dits màgics freguen les cordes argentades, de l’instrument emergeixen les figures d’Orfeu i Arió, músics mitològics disposats a guiar-lo en un viatge oníric cap al futur i cap a les profunditats de l’experiència humana. Així comença aquest somni visionari, on el temps es dilueix entre la poesia i la música fins a fregar la mort. O és potser un renaixement?
Aquest programa proposa un viatge interior i convida a l’exploració d’aquest procés, tan humà i natural, del morir i renéixer, del dormir i despertar.
L’orfarion
Cap al 1580, uns vint anys després d’haver creat la bandora, el lutier John Rose va inventar l’orfarion; el va batejar en honor d’Orfeu i Arió, els dos músics mítics que encarnen el poder de la música, i va presentar el seu primer instrument a la reina Elisabet I. L’instrument és més petit que la bandora, però comparteix la seva forma de «núvol» i les seves cordes metàl·liques. Afinat com el llaüt, l’orfarion es va fer ràpidament molt popular a Anglaterra; se li van dedicar publicacions musicals, i John Dowland fins i tot el va esmentar com a alternativa al llaüt per acompanyar les seves cançons.
L’instrument utilitzat avui és una còpia del magnífic exemplar de nou ordres fabricat per Francis Palmer a Londres l’any 1617, que actualment es conserva al Musikhistorisk Museum. Va ser construït per Bruce Brook, que també va proporcionar cordes de llautó, ferro i fil de plata pura, ja que aquestes eren les que s’utilitzaven històricament en l’instrument.
L’orpharion de Palmer és també l’exemple més antic d’un instrument amb trasts en ventall, en què cada corda és més llarga que l’anterior. Aquest invent va ser necessari per compensar les limitacions tècniques i físiques de les cordes de l’època i equilibrar el so de l’instrument; tanmateix, aquest sistema també ha ressorgit en les darreres dècades en la fabricació de guitarres elèctriques.
Fascinat per les guitarres elèctriques i pels sons onírics de l’orfarion, fa diversos anys Bor Zuljan va començar a somiar amb un instrument elèctric que li permetés tocar música de llaüt o simplement utilitzar l’afinació del llaüt en altres tipus de música. En compartir aquesta idea amb el seu amic i lutier César Arias, van començar a imaginar, conceptualitzar i desenvolupar l’instrument l’any 2022. El prototip de 10 cordes es va completar el març de 2025, una setmana abans de la gravació de l’àlbum Mr Dowland’s Dream, amb aquest mateix programa.
Praeludium
Bor Zuljan (1987*) - improvisació
Come, Ye Heavy States of Night
John Dowland (1563 - 1626)
A Dream
John Dowland
Care-Charming Sleep
Robert Johnson (c. 1583 - 1633)
A Fancy
Bor Zuljan (1987*) - improvisació
Go Nightly Cares
John Dowland
Mr. Dowland’s Midnight / Tis Now Dead Night
John Dowland - text de John Coprario (1570 - 1626)
Pavana Johan Douland
John Dowland
Midnight
Bor Zuljan - improvisació
Sleep
Peter Warlock (1894 - 1930)
Bagatelle No. 2
William Walton (1902 - 1983)
Respiration
Bor Zuljan - improvisació
Breathe (In the Air)
Pink Floyd
In Darkness Let Me Dwell
John Dowland
Darkness
Improvisació - text de Lord Byron (1788 - 1824)
Come Heavy Sleep
John Dowland
************
Clara Brunet i Vila, veu
Bor Zuljan, orfarion elèctric
Qui son?
Clara Brunet i Vila és una cantant de música antiga amb un ampli registre vocal, especialitzada en el repertori del Renaixement però amb una àmplia experiència en música medieval, barroca i romàntica. Formada a la Schola Cantorum Basiliensis de Basilea (Suïssa), va completar la llicenciatura i el màster en Interpretació entre el 2013 i el 2018 sota la tutela del baix bavarès Ulrich Messthaler. Al mateix temps, va ampliar la seva formació cursant un màster complementari durant dos anys a l'Escola de Jazz de Basilea, on va dur a terme un treball comparatiu sobre l'ornamentació en el cant del segle XVII i el jazz, i va explorar nous llenguatges musicals que han enriquit el seu enfoc interpretatiu.
Des de molt jove, ha col·laborat amb conjunts de renom com La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall i Lluís Vilamajó; Graindelavoix, el conjunt belga de Björn Schmelzer; La Cetra, dirigida per Andrea Marcon; i l’Ensemble O Vos Omnes, dirigit pel director català Xavier Pastrana. També ha participat en diversos projectes de gravació, com els albums Dixit Dominus (Alia Vox), Espistulae ad Sagittarium (Ficta) i Proyecto Clarin (Prospero). Aquest febrer ha publicat el seu primer CD solista en col·laboració amb Bor Zuljan sota el segell belga Ricercar. El projecte ofereix un viatge musical experimental a través de la música de la Renaixença anglesa dels segles XX i XXI, incloent-hi la seva pròpia poesia i improvisacions de Bor Zuljan.
Actualment treballa com a solista i col·labora amb diversos conjunts, actuant regularment en escenaris d'Europa, així com participant en diversos projectes com a fotògrafa, poeta i traductora.
Bor Zuljan és actiu en diferents gèneres musicals i toca nombrosos instruments de corda pinçada antics, moderns i tradicionals. Anomenat el «revolucionari del llaüt» (Le Soir), ha redescobert tècniques oblidades d’improvisació i d’interpretació, així com instruments i sonoritats, ampliant constantment el ventall de possibilitats.
Actua regularment com a solista i amb conjunts com Doulce Mémoire, Phaedrus, Tasto Solo, Graindelavoix, L’Achéron, Vox Luminis, Il Giardino Armonico i Vortex; també amb Marco Ambrosini, Golfam Khayam i Haleh Seyfizadeh, amb els germans bessons Teofilovići, en duet amb Dušan Bogdanović, amb Romain Bockler (Dulces Exuviae), així com amb el seu propi conjunt, La Lyra.
Des del 2011 és director artístic del festival de música antiga Flores Musicae, a Eslovènia. La seva edició crítica del Second lute book de Gorzanis ha estat publicada per la Societat Musicològica Eslovena, fet que també va donar lloc al guardonat CD La barca del mio amore, amb música del mateix compositor, interpretada per La Lyra i el cantant italià Pino De Vittorio (Arcana – Outhere Music).
L’any 2019 va iniciar una sèrie d’enregistraments per al segell Ricercar (Outhere Music): Josquin – Adieu mes amours, primer disc del duet Dulces Exuviae, va ser molt ben rebut per la crítica especialitzada; l’any següent, el seu primer disc en solitari, Dowland – A Fancy, va obtenir el prestigiós Diapason d’Or de l’année 2020, el CHOC de Classica, l’Editor’s Choice de Gramophone i altres reconeixements. El 2022 hi va seguir Gesualdo – Il liuto del Principe (Diapason d’Or, CHOC de Classica, etc.). Toutes les nuits, del duet Dulces Exuviae, es va publicar el 2023 (Gramophone Recording of the Month, Diapason d’Or, etc.). El seu darrer disc en solitari, Orpheus’ Lute – Improvisation and Wonder in Humanist Italy, que inclou alguns duets amb Mónica Pustilnik, acaba de ser publicat i també ha rebut el Diapason d’Or i el CHOC de Classica.
Després de graduar-se en jazz i música clàssica al Conservatori de Música de Ljubljana, va continuar els seus estudis amb Aniello Desiderio a Koblenz, Alemanya. El 2007 va començar a estudiar a la Haute École de Musique de Genève, on posteriorment va obtenir els títols de grau i màster en interpretació de guitarra i llaüt (amb Dušan Bogdanović i Jonathan Rubin), i més endavant es va especialitzar en música medieval i va completar un màster en pedagogia del llaüt.
Des del 2011 treballa com a assistent de recerca a la mateixa institució en un projecte sobre la improvisació de la fantasia per a llaüt al segle XVI, tema que desenvolupa en la seva tesi doctoral a la Université de Tours.
És convidat regularment a impartir conferències i classes magistrals en institucions com la Schola Cantorum Basiliensis, la Fondazione Giorgio Cini, la Haute École de Musique de Genève i el Conservatoire National Supérieur Musique et Danse de Lyon
Contacte
El cicle està organitzat conjuntament per l'Ajuntament de La Secuita, l'Arquebisbat de Tarragona, la Parròquia del Sagrat Cor de Vistabella amb el suport del Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona
Plaça del Doctor Gaspà Blanch, s/n, 43765 Vistabella, Tarragona
625 948 253
