"Magnificat"
La figura de la Verge Maria, de l'època medieval al barroc
MARTA MATHÉU, soprano / JUAN DE LA RÚBIA, orgue
PROGRAMA DE CONCERT
Maria a l'època medieval
Salve Regina
Del Llibre vermell de Montserrat:
-
Mariam Matrem
-
Imperatryz de la ciutat joyosa
-
Estampie Robertsbridge Codex *
CANT GREGORIÀ
ANÒNIMS
Bach i la Verge
J. S. BACH (1685-1750)
Et exsultavit, BWV 243
Magnificat, BWV 733 *
Quia respexit, BWV 243
Bach da camera
(rectitatiu) (ària)
Ich habe genug - Schlummert ein, BWV 82
Solo per l’organo, BWV 129 *
Bist du bei mir, BWV 508
Allemande, BWV 813 *
Willst du dein Herz mir schenken, BWV 518
Wer nur den lieben Gott lässt walten, BWV 691 *
Ave Maria
* Obres per a orgue sol
J. S. BACH - CH. GOUNOD
J. S. BACH (1685-1750)
NOTES AL PROGRAMA
'MAGNIFICAT'
La figura de la Verge Maria, de l'època medieval al barroc
En aquest concert, Marta Mathéu i Juan de la Rubia presenten una sel·lecció d'obres del gran mestre del barroc universal, l'alemany J. S. Bach, proposant un viatge dual entre l'època medieval i el barroc.
D'aquesta primera etapa de la cultura europea, ens presenten el principal elogi a la Verge del que anomenem Cant Gregorià, Salve Regina, seguit d'un petit recull de les diverses peces que parlen de la Verge al Llibre vermell de Montserrat, on es recullen cants que es sentien a les portes del monestir per part dels creients que peregrinaven a la muntanya. Aquest primer bloc del concert que anomenen "Maria a l'època medieval" ens situarà en el context sonor d'aquests segles que donaran pas al renaixement, on no ens aturarem en aquest concert per poder-nos centrar en la figura de Bach i el seu tractament de la temàtica que centra el concert.
Un segon bloc del concert "Bach i la Verge" ens mostra el treball d'exultació de la Verge per part de Bach extreient les àries de soprano del 'Magnificat', mentre l'últim bloc, "Bach da camera" ens permet impregnar-nos de la varietat de les cantates de Bach, amb una sel·lecció de les seves àries més belles per a soprano.
Un viatge en el temps, estilístic i sonor, de gran bellesa i subtilitat, que ens permetrà gaudir de la gran musicalitat, indubtable gust estilístic i domini de la veu de Marta Mathéu, i el virtuosisme, coneixement històric i control tècnic per part de Juan de la Rúbia a l'orgue.
Primavera Musical Vistabella
ELS MÚSICS
MARTA MATHÉU
SOPRANO
Dotada d’un rotund sentit de la musicalitat i un inqüestionable domini del seu instrument, la soprano Marta Mathéu aborda amb naturalitat i solvència el repertori d’òpera, lied i oratori. En els últims anys està recollint els fruits d’una sòlida carrera, i rep elogis de procedències tan diverses com ho és el seu repertori. Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall a diferents escenaris europeus (entre ells, la Philharmonie de París). Al concurs Tenor Viñas del Liceu va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart, i també aborda amb naturalitat diferents rols de Puccini, Rossini i Wagner.
Com a intèrpret de música espanyola, ha estat premiada la seva gravació en el paper protagonista (Francina) de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, la primera completa des de la que va protagonitzar Montserrat Caballé l’any 1974. A més, manté una constant activitat liederística. En el camp simfònic i l’oratori, ha interpretat, entre moltes altres partitures, la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler sota batutes com Gustavo Dudamel i Victor Pablo Pérez. Al llarg de la seva carrera, ha actuat també dirigida per Rinaldo Alessandrini, Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.
Formada amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger, ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent el Palau de la Música Catalana, el Teatro Real, el Liceu de Barcelona i la Philharmonie de París i el Concertgebouw d’Amsterdam.
A més del Concurs Francesc Viñas, ha estat guardonada per Joventuts Musicals d’Espanya, i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (Premi del públic). L’any 2011, l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar el Diploma al Mèrit Cultural per la seva trajectòria internacional i la tasca d’ambaixadora de la seva ciutat natal.
Mathéu ha gravat per Alia Vox, KLASSIC, Brilliant, Naxos i Opus Art i és professora de Cant al Conservatori del Liceu des de l’any 2014.
JUAN DE LA RUBIA
ORGONISTA
Organista Titular de la Basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis de la mà del seu pare i Ricardo Pitarch. La seva formació, esdevinguda en diverses capitals europees, comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc Premis Extraordinaris en diverses especialitats a més del Primer Premio del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlin, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de Paris, o el teatre Mariinsky i la Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra Ciudad de Granada, o l’Orquesta de Cuerdas de Bogotá.
Així ha treballat amb directors com Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.
Ha col·laborat, també, amb les principals formacions corals del país i amb solistes com Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD “Sacred Cantatas” (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
En l’última dècada, de la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
D’entre la seva extensa discografia, en cal destacar l’enregistrament dedicat a J. S. Bach (“Melómano de Oro” del juliol 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i ”un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano per a l’ABC). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i Professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, realitza regularment masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
